Pesadillas y Terrores Nocturnos

Tanto los terrores nocturnos como las pesadillas son trastornos que se incluyen, junto con el sonambulismo, dentro de las parasomnias, esto es, trastornos que ocurren durante el sueño o durante la transición sueño-vigilia. Sin embargo, aunque muchos padres tienden a confundirlos, no son lo mismo.

Las pesadillas son sueños angustiosos que despiertan al niño mostrándose asustado, orientado y levemente activado a nivel vegetativo, aunque antes de despertar solo se advierten gemidos o leves movimientos de defensa. El niño recuerda detalladamente lo que ha soñado. En este tipo de sueños el niño experimenta de una forma muy real un acontecimiento estresante como  una amenaza, ya sea para la supervivencia, como para la seguridad o la estimación de si mismo, provocándole un gran malestar y pasando rápidamente al estado de vigilia, reconociendo todo y a todos los que le rodean. Estos incidentes suceden en una fase REM del sueño, que predomina en la segunda parte de la noche.

En los terrores nocturnos, el niño muestra un gran malestar (se incorpora, grita, realiza movimientos bruscos, elevada activación vegetativa, sudoración, taquicardias, taquipnea…) pero, contrariamente a lo que sucede en las pesadillas, el niño no se encuentra realmente en estado de vigilia, aunque mantenga los ojos abiertos, y no reconoce nada ni a nadie de su alrededor. Transcurrido unos minutos (de uno a diez minutos), las expresiones de terror desaparecen y regresa a la cama o se despierta sin recordar lo sucedido o haciéndolo tan solo de forma muy vaga. Se diferencia también de las pesadillas, en que el trastorno se produce en la fase NREM, que predomina en la primera parte de la noche.

Otras de las diferencias entre las dos parasomnias son las alucinaciones presentes en los terrores nocturnos pero que no se dan en las pesadillas. Del mismo modo, la activación vegetativa tal como sudoración, tampoco  acostumbra a producirse durante las pesadillas.

Habitualmente los terrores nocturnos no son un reflejo de un trastorno mayor y presentan una evolución positiva. Es conveniente destacar la escasa utilidad de despertar a su hijo durante el episodio. Prácticamente, lo único que pueden hacer los padres es intentar calmarlo, abrazarlo e intentar devolverlo a la cama cuando el episodio haya finalizado.

Las pesadillas pueden presentarse desde los tres años  hasta la edad escolar, tendiendo a descender con la edad y la llegada de la pubertad. Del mismo modo, los terrores nocturnos aparecen, por norma general,  en edades muy similares, desde los cuatro hasta los doce años. Se calcula que un 25% de niños sufre pesadillas, mientras que tan solo un 3% padece terrores nocturnos.

También la etiología de ambos trastornos es dispar. Las pesadillas suelen venir provocadas de las propias experiencias vividas por el niño, tanto negativas como positivas. Éste puede mostrarse ansioso por el miedo a perder una capacidad o destreza ya adquirida, como por ejemplo no hacerse pipí en la cama,   y aparecer miedo a la pérdida. Otras causas son  la ansiedad, los estresores, una enfermedad, o su propia fantasía. Sin embargo, en el caso de terrores nocturnos, aunque las experiencias ansiógenas y los estados febriles también pueden influir,  parece ser que juegan un papel decisivo los factores genéticos y los madurativos (por ello es habitual que remitan en la adolescencia).

imagen

Foto de fondo creado por bedneyimages – www.freepik.es

Tant els terrors nocturns com els malsons són trastorns que s’inclouen, juntament amb el somnambulisme, dins de les parasomnies, això és, trastorns que ocorren durant el somni o durant la transició somi-vigília. No obstant això, encara que molts pares tendeixen a confondre’ls, no són el mateix.

Els malsons són somnis angoixants que desperten al nen mostrant-se espantat, desorientat i lleument activat a nivell vegetatiu, encara que abans de despertar solament s’adverteixen gemecs o lleus moviments de defensa. El nen recorda detalladament el que ha somiat. En aquest tipus de somnis el nen experimenta d’una forma molt real un esdeveniment estressant com  una amenaça, ja sigui per a la supervivència, com per a la seguretat o l’estimació de si mateix, provocant-li un gran malestar i passant ràpidament a l’estat de vigília, reconeixent tot i a tots els que li envolten. Aquests incidents succeeixen en una fase REM del somni, que predomina en la segona part de la nit.

En els terrors nocturns, el nen mostra un gran malestar (s’incorpora, crida, realitza moviments bruscs, elevada activació vegetativa, sudoració, taquicàrdies, taquipnea…) però, contràriament al que succeeix en els malsons, el nen no es troba realment en estat de vigília, encara que mantingui els ulls oberts, i no reconeix res ni a ningú del seu al voltant. Transcorregut uns minuts (d’un a deu minuts), les expressions de terror desapareixen i torna al llit o es desperta sense recordar el succeït o fent-ho tan sol de forma molt vaga. Es diferencia també dels malsons, que el trastorn es produeix en la fase NREM, que predomina en la primera part de la nit.

Unes altres de les diferències entre les dues parasomnies són les al·lucinacions presents en els terrors nocturns però que no es donen en els malsons. De la mateixa manera, l’activació vegetativa tal com sudoració, tampoc  acostuma a produir-se durant els malsons.

Habitualment els terrors nocturns no són un reflex d’un trastorn major i presenten una evolució positiva. És convenient destacar l’escassa utilitat de despertar al seu fill durant l’episodi. Pràcticament, l’única cosa que poden fer els pares és intentar calmar-ho, abraçar-ho i intentar retornar-ho al llit quan l’episodi hagi finalitzat.

Els malsons poden presentar-se des dels tres anys  fins a l’edat escolar, tendint a descendir amb l’edat i l’arribada de la pubertat. De la mateixa manera, els terrors nocturns apareixen, per norma general,  en edats molt similars, des dels quatre fins als dotze anys. Es calcula que un 25% de nens sofreix malsons, mentre que tan sol un 3% pateix terrors nocturns.

També l’etiologia de tots dos trastorns és dispar. Els malsons solen venir provocats de les pròpies experiències viscudes pel nen, tant negatives com a positives. Aquest pot mostrar-se ansiós per la por a perdre una capacitat o destresa ja adquirida com, per exemple, no fer-se pipí en el llit,   i aparèixer por a la pèrdua. Altres causes són  l’ansietat, els estressors, una malaltia, o la seva pròpia fantasia. No obstant això, en el cas de terrors nocturns, encara que les experiències ansiògenes i els estats febrils també poden influir,  sembla ser que juguen un paper decisiu els factors genètics i els maduratius (per això és habitual que remetin en l’adolescència).