Emociones e inteligencia emocional

Si queremos hablar de inteligencia emocional (IE) debemos hablar del psicólogo americano, el Dr. Daniel Goleman, que la define como “la capacidad de ser conscientes de nuestras propias emociones y el impacto que tienen en todo nuestro entorno especialmente en nuestra vida afectiva. Así mismo es la facultad de controlar y regular adecuadamente nuestras emociones, haciendo uso de importantes habilidades sociales como la automotivación y la empatía.” Es decir, la parte de la inteligencia encargada de controlar y gestionar nuestras emociones con la finalidad de poder adaptarnos mejor al entorno. Por otro lado, un individuo con una elevada inteligencia emocional sabe cómo se sienten los demás e, incluso, aprovechar los sentimientos de éstos en beneficio propio y conseguir convertir sus puntos débiles en puntos fuertes o, al menos, invalidarlos.

Según Goleman, las dimensiones de la IE son la conciencia de uno mismo, la autorregulación, la automotivación, la empatía y las habilidades sociales. No obstante, otros autores han añadido algún componente más a la IE. Por ejemplo, Reuven Bar-On, divide la IE en cinco componentes: el componente intrapersonal (comprensión emocional de sí mismo, asertividad, autoconcepto, autorrealización e independencia), el interpersonal (empatía, relaciones interpersonales, y responsabilidad social), la adaptabilidad (solución de problemas, prueba de la realidad y flexibilidad), el manejo del estrés (tolerancia al estrés y control de impulsos) y, por último, estado de ánimo en general (felicidad y optimismo).

Por otro lado, las emociones, esto es, lo que sentimos ante las diferentes situaciones y cómo reaccionamos antes ellas, tienen tres componentes. Uno fisiológico, que sería la respuesta de nuestro cuerpo a nivel físico (aumento de la tasa cardíaca, de la presión sanguínea, tensión, sudoración…). El segundo componente es el conductual, cómo nos vamos a comportar, cómo vamos a reaccionar ante esa situación. Por último, está el componente cognitivo, que es el más importante en relación con la IE, ya que es el que interpretará el hecho como positivos o negativo. Lo veremos más claro con un ejemplo. Imaginemos dos situaciones bien diferentes: Paseando una noche nos atacan tres atracadores vs paseando una noche nos encontramos con un amigo muy querido al que dábamos por desaparecido. Nuestras reacciones fisiológicas van a ser las mismas y, probablemente, también lo será nuestro comportamiento. Aumentará nuestra tasa cardíaca, nos emocionaremos, gritaremos, nos llevaremos las manos a la cabeza o lloraremos, pero ¿qué nos hará diferenciar claramente esas dos situaciones? Nuestra cognición.

Las emociones son mecanismos de defensa, todas y cada una de ellas nos ayudan a protegernos, por eso no podemos hablar de emociones positivas y negativas, ya que todas nos positivas, aunque sí que existen emociones agradables y desagradables. Nos ayudan también a controlar nuestros actos, a tomar decisiones de forma adecuada y, por tanto, a “predecir el futuro”, pues gracias a ellas sabemos cómo y cuándo podemos dirigirnos a según quién, y por tanto son mecanismos de defensa. También nos ayudan a conocernos a nosotros mismos (nos dicen qué pensamos, qué sentimos…) y a los demás. Si las escuchamos, aprenderemos también a cambiar nuestra vida hacia una vida más placentera. Por último, nos sirven también para ayudar a nuestra memoria a fijar los acontecimientos a largo plazo ya que, a mayor emoción percibida, más se fijará aquella situación en nuestra memoria.

Si volem parlar d’intel·ligència emocional (IE) hem de parlar del psicòleg americà, el Dr. Daniel Goleman, que la defineix com “la capacitat de ser conscients de les nostres pròpies emocions i l’impacte que tenen en tot el nostre entorn especialment en la nostra vida afectiva. Així mateix és la facultat de controlar i regular adequadament les nostres emocions, fent ús d’importants habilitats socials com l’automotivació i l’empatia.” És a dir, la part de la intel·ligència encarregada de controlar i gestionar les nostres emocions amb la finalitat de poder adaptar-nos millor a l’entorn. D’altra banda, un individu amb una elevada intel·ligència emocional sap com se senten els altres i, fins i tot, aprofitar els sentiments d’aquests en benefici propi i aconseguir convertir els seus punts febles en punts forts o, almenys, invalidar-los.

Segons Goleman, les dimensions de la IE són la consciència d’un mateix, l’autoregulació, l’automotivació, l’empatia i les habilitats socials. No obstant això, altres autors han afegit algun component més a la IE. Per exemple, Reuven Bar-On, divideix la IE en cinc components: el component intrapersonal (comprensió emocional de si mateix, assertivitat, autoconcepte, autorealització i independència), l’interpersonal (empatia, relacions interpersonals, i responsabilitat social), l’adaptabilitat (solució de problemes, prova de la realitat i flexibilitat), el maneig de l’estrès (tolerància a l’estrès i control d’impulsos) i, finalment, estat d’ànim en general (felicitat i optimisme).

D’altra banda, les emocions, això és, la qual cosa sentim davant les diferents situacions i com reaccionem abans elles, tenen tres components. Un fisiològic, que seria la resposta del nostre cos a nivell físic (augment de la taxa cardíaca, de la pressió sanguínia, tensió, sudoració…). El segon component és el conductual, com ens comportarem, com reaccionarem davant aquesta situació. Finalment, està el component cognitiu, que és el més important en relació amb la IE, ja que és el que interpretarà el fet com a positius o negatiu. El veurem més clar amb un exemple. Imaginem dues situacions ben diferents: Passejant una nit ens ataquen tres atracadors vs passejant una nit ens trobem amb un amic molt volgut al qual donàvem per desaparegut. Les nostres reaccions fisiològiques seran les mateixes i, probablement, també ho serà el nostre comportament. Augmentarà la nostra taxa cardíaca, ens emocionarem, cridarem, ens emportarem les mans al capdavant o plorarem, però què ens farà diferenciar clarament aquestes dues situacions? La nostra cognició.

Les emocions són mecanismes de defensa, totes i cadascuna d’elles ens ajuden a protegir-nos, per això no podem parlar d’emocions positives i negatives, ja que totes ens positives, encara que si que existeixen emocions agradables i desagradables. Ens ajuden també a controlar els nostres actes, a prendre decisions de manera adequada i, per tant, a “predir el futur”, perquè gràcies a elles sabem com i quan podem dirigir-nos a segons qui, i és per això que diem que són mecanismes de defensa. També ens ajuden a conèixer-nos a nosaltres mateixos (ens diuen què pensem, què sentim…) i als altres. Si les escoltem, aprendrem també a canviar la nostra vida cap a una vida més plaent. Finalment, ens serveixen també per a ajudar la nostra memòria a fixar els esdeveniments a llarg termini ja que, a major emoció percebuda, més es fixarà aquella situació en la nostra memòria.