Segons Alasdair K. White, la zona de confort és un estat mental en el qual la persona opera en una condició d’ «ansietat neutral» utilitzant una sèrie de comportaments per a aconseguir un nivell constant de rendiment sense sentit del risc. En poques paraules, la mateixa rutina de sempre. La zona de confort és aquella zona en la qual les nostres perspectives, la nostra vida, pot millorar si afegim una certa quantitat d’estrès, és a dir, una certa quantitat d’esforç, però que, a nivells superiors, provocaria al seu torn nivells superiors d’ansietat fins a entrar en “zona de perill”.

Dit d’una altra forma, és aquella zona mental – encara que la puguem associar a un lloc, a un espai o a un grup d’amics… – en la qual no existeix estrès, en la qual ens sentim tranquils.

Ara bé, i aquí és on ens equivoquem, que no existeixi estrès no significa que siguem feliços. Tot el contrari, en la majoria de les ocasions, establir-nos en la nostra zona de confort pot suposar una certa insatisfacció perquè ens impedeix créixer, descobrir, avançar… Sortir de la nostra zona de confort suposa augmentar l’estrès, i això ens incomoda, però progressar implica estressar-nos. Cada vegada que volem aconseguir alguna cosa, especialment quan aquest alguna cosa ens fa sentir orgullosos i satisfets, hem d’esforçar-nos i, l’esforç, és estrès i suposa un cost emocional.

Què succeeix llavors? Que sentim por, mandra, apatia, desídia, incertesa, falta de motivació, temor al fracàs… Però per a continuar creixent, és necessari superar aquestes pors i les creences limitants que ens impedeixen desenvolupar-nos. Hem d’assumir uns certs riscos.

La felicitat no és gratis, almenys no sempre… La felicitat hem de buscar-la, hem de treballar per a aconseguir-la i, a vegades, això suposa sortir de la nostra zona de confort durant un temps amb la finalitat d’arribar a una altra zona de confort “superior” en la qual, a més, trobem més felicitat. Per exemple, quin sentit tindria estudiar quan ja has “finalitzat” els teus estudis? Per a què voldries comprar una casa i hipotecar-te si ja estàs bé on estàs? Per a què tindríem fills? Totes les situacions que us acabo d’exposar suposen una sortida important de la nostra zona de confort i, no obstant això, realitzem algunes d’elles. Per què? Perquè imaginem que, quan hàgim finalitzat el que ens hem proposat, estarem millor, que l’esforç valdrà la pena, i això és el que ens mou. La motivació és el que ens fa sortir de la nostra zona de confort.

El nostre cervell ens adverteix, ens envia missatges per a avisar-nos que hem de sortir d’aquesta zona. Conèixer-los, saber interpretar-los, ens pot ajudar. Alguns d’aquests signes són, per exemple, la por d’assumir responsabilitats deixant passar oportunitats; procrastinar, especialment quan ajornem indefinidament prendre unes certes decisions o amagant el cap com els estruços; l’apatia i la falta de motivacions o d’il·lusió per emprendre qualsevol tipus de propòsit, pla, projecte…

Però, a més, sortir-ne d’aquesta zona també pot ser molt reconfortant i  motivador ja que, fins a cert punt, això voldrà dir que hem començat una nova empresa, que tenim nous projectes i, el millor d’un nou projecte no sempre és arribar, molts cops és el camí que fem el que ens agrada. I si no, feu-vos la següent reflexió: quan finalment assolim allò que estàvem desitjant estem satisfets, contents, orgullosos…, però, fins quan? Quant temps ens sentirem així? Un cop aconseguit, ens acostumarem i, passat un temps, si tot va bé, intentarem “fer un nou cim”.

Michael John Bobak va *dir: “Tots els avanços es produeixen fora de la zona de confort”