Tant els terrors nocturns com els malsons són trastorns que s’inclouen, juntament amb el somnambulisme, dins de les parasomnies, això és, trastorns que ocorren durant el somni o durant la transició somi-vigília. No obstant això, encara que molts pares tendeixen a confondre’ls, no són el mateix.
Els malsons són somnis angoixants que desperten al nen mostrant-se espantat, desorientat i lleument activat a nivell vegetatiu, encara que abans de despertar solament s’adverteixen gemecs o lleus moviments de defensa. El nen recorda detalladament el que ha somiat. En aquest tipus de somnis el nen experimenta d’una forma molt real un esdeveniment estressant com una amenaça, ja sigui per a la supervivència, com per a la seguretat o l’estimació de si mateix, provocant-li un gran malestar i passant ràpidament a l’estat de vigília, reconeixent tot i a tots els que li envolten. Aquests incidents succeeixen en una fase REM del somni, que predomina en la segona part de la nit.
En els terrors nocturns, el nen mostra un gran malestar (s’incorpora, crida, realitza moviments bruscs, elevada activació vegetativa, sudoració, taquicàrdies, taquipnea…) però, contràriament al que succeeix en els malsons, el nen no es troba realment en estat de vigília, encara que mantingui els ulls oberts, i no reconeix res ni a ningú del seu al voltant. Transcorregut uns minuts (d’un a deu minuts), les expressions de terror desapareixen i torna al llit o es desperta sense recordar el succeït o fent-ho tan sol de forma molt vaga. Es diferencia també dels malsons, que el trastorn es produeix en la fase NREM, que predomina en la primera part de la nit.
Unes altres de les diferències entre les dues parasomnies són les al·lucinacions presents en els terrors nocturns però que no es donen en els malsons. De la mateixa manera, l’activació vegetativa tal com sudoració, tampoc acostuma a produir-se durant els malsons.
Habitualment els terrors nocturns no són un reflex d’un trastorn major i presenten una evolució positiva. És convenient destacar l’escassa utilitat de despertar al seu fill durant l’episodi. Pràcticament, l’única cosa que poden fer els pares és intentar calmar-ho, abraçar-ho i intentar retornar-ho al llit quan l’episodi hagi finalitzat.
Els malsons poden presentar-se des dels tres anys fins a l’edat escolar, tendint a descendir amb l’edat i l’arribada de la pubertat. De la mateixa manera, els terrors nocturns apareixen, per norma general, en edats molt similars, des dels quatre fins als dotze anys. Es calcula que un 25% de nens sofreix malsons, mentre que tan sol un 3% pateix terrors nocturns.
També l’etiologia de tots dos trastorns és dispar. Els malsons solen venir provocats de les pròpies experiències viscudes pel nen, tant negatives com a positives. Aquest pot mostrar-se ansiós per la por a perdre una capacitat o destresa ja adquirida com, per exemple, no fer-se pipí en el llit, i aparèixer por a la pèrdua. Altres causes són l’ansietat, els estressors, una malaltia, o la seva pròpia fantasia. No obstant això, en el cas de terrors nocturns, encara que les experiències ansiògenes i els estats febrils també poden influir, sembla ser que juguen un paper decisiu els factors genètics i els maduratius (per això és habitual que remetin en l’adolescència).
