La síndrome postvacacional, encara que no és considerada una malaltia o trastorn, és un estat de desànim i incapacitat d’adaptació que apareix després de les vacances, en enfrontar-se de nou a la rutina laboral o escolar, i que bé podria comparar-se amb una depressió de caràcter clínic. Segons un estudi realitzat per la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària, entre un 5% i un 8% de la població infantil espanyola es veuria afectada per aquesta síndrome, sent més habitual en els nens els pares dels quals també ho pateixen.
Els símptomes més comuns són tristesa, decaïment, apatia, falta de concentració, irritabilitat, ansietat, insomni o canvis en els períodes de vigília-somni, pèrdua de la gana, trastorns digestius o molèsties estomacals, però es pot arribar fins i tot a patir dolor muscular i taquicàrdia. La seva durada oscil·la entre una i dues setmanes. Si transcorregut aquest temps el nen segueix donant altes mostres d’ansietat per haver d’anar al col·legi, possiblement es deu per altres motius. D’altra banda, els símptomes poden agreujar-se o atenuar-se depenent del tipus de vacances. Està demostrat que unes vacances excessivament “ocioses” o “passives”, augmentaria el risc de patir la síndrome postvacacional, mentre que unes vacances més “dinàmiques” en les quals s’han realitzat activitats esportives, excursions o visites culturals, ho redueixen i, “la tornada al col·le”, és menys traumàtica.
Però, quins són els principals motius de la síndrome postvacacional?
Excloent, evidentment, aquells casos en el que pugui existir una patologia de base, la principal causa és el nostre “rellotge intern” i el desajustament horari. Per desenvolupar les nostres activitats diàries, es duu a terme una rutina d’acord amb el nostre propi bioritme. Els bioritmes – ritmes circadiaris – són els cicles biològics regulars i individuals que se succeeixen cada 24 hores, i que regeixen el nostre organisme. Estan controlats, entre altres òrgans, pel nostre cervell i són els responsables, per exemple, dels cicles de son-vigília o dels horaris dels àpats. Són tan importants, que una alteració dels ritmes circadiaris podria arribar a provocar, a llarg termini, malalties cardiovasculars.
Durant les vacances, el nostre ritme de vida sofreix canvis considerables: el treball descendeix, augmenta el període de descans, ens fiquem al llit i aixequem més tard, desapareix la rutina, canvien els horaris… En definitiva, varien els nostres hàbits i horaris, i el nostre bioritme es veu afectat, per la qual cosa tornar a la nostra vida quotidiana representa un nou i sobtat canvi per al nostre organisme.
Què podem fer per evitar la síndrome postvacacional en nens?
Existeixen diverses i senzilles pautes a seguir perquè els nens puguin afrontar de forma positiva la “tornada al col·le”:
1.- Adaptació gradual. Els nens, com els adults, necessiten un temps per adaptar-se a la seva nova rutina. Han passat gairebé tres mesos allunyats del col·legi, gaudint dels seus amics, dels seus pares, de jocs… És recomanable tornar uns dies abans de les vacances per readaptar-se.
2.- Establir nous horaris. Acostumar-se als nous horaris: ficar-se al llit abans, aixecar-se d’hora, respectar l’horari dels àpats. D’aquesta forma ajustarem l’horari de vacances amb el del col·legi evitant que el nen acudeixi el primer dia d’escola cansat i malhumorat.
3.- No deixar res para última hora. Repassar el que es necessitarà per al nou curs de forma tranquil·la i amb temps. Comprovar a última hora que l’uniforme o la bata han quedat petits, que la motxilla està trencada, o que no sap on va deixar el seu estoig, solament augmentarà el seu estrès.
4.- Preparar junts el material escolar. El nou material escolar (llibres, motxilla, estoigs, llibretes…) és alguna cosa que il·lusiona a tots els nens. Triar i comprar el material, folrar els llibres, preparar la motxilla, l’estoig amb els colors… són òptimes activitats per motivar-los i ajudar-los a assimilar que s’acaben les vacances i comença un nou curs.
5.- Retrobament amb els amics. Amb les vacances molts nens han perdut el contacte amb els companys del col·legi. Poder retrobar-se amb els seus millors amics uns dies abans de començar el col·legi, explicar-se les vivències i aventures de l’estiu, ensenyar el “flamant” material que té preparat, fer una ullada als nous llibres… reforçarà les ganes de tornar al col·legi.
6.- Actitud positiva. Cal adoptar una actitud positiva que serveixi d’exemple als nens. Hem de pensar que han passat un temps en què se’ls prestava una major atenció, gairebé exclusiva. Si canviem la nostra actitud de forma gairebé sobtada, ens veuen estressats i nerviosos, i deixem de parar-los esment, el nen se sentirà insegur i viurà la “tornada al col·le” com una situació angoixant. A més, s’ha d’intentar restar importància a les queixes del nen perquè les vacances han arribat a la seva fi i viure-ho com alguna cosa natural.
7.- El primer cap de setmana després de la tornada, seria aconsellable preparar alguna cosa especial. Una activitat familiar com una excursió o un dinar divertit, contribuirà a crear un efecte de continuïtat de vacances i que la ruptura no resulti tan brusca.
8.- Oci després del col·legi. Seguint en la mateixa línia que en el punt anterior, podem aprofitar el bon temps, i que els dies encara són llargs, per anar a donar un petit passeig després del col·legi o passar una estoneta al parc.
9.- Repàs del curs anterior. Així mateix, és convenient que durant les vacances no abandonin completament els llibres i repassin o practiquin una mica cada dia el que han estudiat el curs anterior, dedicant també una estona a la lectura. Actualment hi ha una gran varietat de quaderns de vacances, llibres infantils amens i interessants o, fins i tot, a Internet podem trobar variades activitats i passatemps adaptats a cada curs escolar. D’aquesta forma, no es permet que es produeixi una desconnexió total que podria afavorir l’aparició de la síndrome.
10.- En últim lloc, la paciència i la tolerància són essencials els primers dies. Hem passat de realitzar activitats lúdiques, descansar, jugar, compartir amb ells gairebé totes les nostres hores, a una rutina i presa de responsabilitats molt diferent a la qual els teníem acostumats durant l’estiu, la qual cosa els pot resultar difícil d’assimilar.
Feliç tornada!
