L’ansietat anticipatòria és aquell malestar que sentim quan pensem que alguna cosa dolenta passarà, és a dir, l’angoixa que apareix quan ens anticipem als esdeveniments amb caire negatiu, d’una forma pessimista, a l’espera de la catàstrofe. De fet, com tota ansietat, l’ansietat anticipatòria no deixa de ser una defensa, com la por, perquè ens avisa d’un perill o d’allò que nosaltres percebem com a perill. Ansietat sentim cada cop que tenim un ensurt. La sentim, per exemple, quan anem pel carrer escrivint un whatsapp sense fixar-nos que travessem un carrer i, de cop, escoltem ben fort el clàxon d’un cotxe, o la senten les zebres quan ve el lleó! Si no fos així, a nosaltres ens atropellaria el cotxe i a les zebres se les menjaria el lleó sense haver de córrer per caçar-les. Ara bé, quan es converteix en irracional i continuada, passa de ser defensa a ser desadaptativa per si mateixa.
Ocupar-nos dels esdeveniments futurs està bé, i preocupar-nos per certes coses, inevitable, però preocupar-nos en excés per uns fets que ni tan sols sabem si succeiran, és totalment irracional. I doncs, perquè ho fem? Ho fem, senzillament, perquè de forma inconscient ens estem preparant per a la catàstrofe. El que fa, erròniament, un individu pessimista, és intentar elaborar un pla futur de forma que quan aquella tragèdia arribi, pugui dir-se “bé…ja ho sabia!”.
Veurem perquè és erroni amb un senzill exemple. Imaginem un adolescent que surt d’un examen i diu que li ha anat malament. Què està fent aquest adolescent prenent aquesta postura pessimista? Doncs preparar-se pel suspens. Tanmateix, anem a veure quines opcions té i les seves conseqüències.
Una possibilitat és esperar amb angoixa el resultat i suspendre. Podrà dir que ja ho sabia, però, no ens enganyem, el disgust el tindrà igual i haurà passat uns dies horribles esperant el resultat. I, després de tot, si tan segur està… perquè està tan angoixat? Ja sap el resultat! El millor que podria fer, en lloc de continuar tan amoïnat, és començar a posar fil a l’agulla i deixar d’esperar el que ja sap que passarà.
Una segona possibilitat seria esperar amb angoixa el resultat i aprovar. Si fos així, de què li hauria servit passar-ho malament?
En resum, angoixar-nos per uns fets que encara no han succeït i que, en la majoria dels casos, només existeixen conjectures, no ens serveix absolutament de res. En tot cas, per perdre futures oportunitats presents mentre li donem voltes a futurs i incerts esdeveniments.
Ja sabem que a la vida hi ha daltabaixos realment esfereïdors però, en moltes altres ocasions, les adversitats no són tan dramàtiques com creiem. Ho passem molt pitjor mentre esperem, imaginant què ens pot arribar a succeir, o les reaccions més extremes i, el cert, és que, en la majoria d’ocasions, no és ni de lluny tan espantós com suposàvem que seria. A vegades és bo fer-nos les següents preguntes: què és el pitjor què pot passar? I, si passés, seria realment tan espantós?
A més, està demostrat que el noranta per cent de les coses que ens preocupen, el noranta per cent!, no succeiran mai. I, si no ho creieu, feu la prova! Apunteu tot allò dolent que penseu que us pot passar al llarg d’aquesta setmana, o tot un mes si voleu i, passat aquest temps, comproveu quantes s’han complert.
