No us passa que, a vegades, segons el que estem fent, ens sentim malament i no sabem per què? O, almenys, no ho sabem de manera conscient… però el nostre subconscient, com sempre, com un Pep Consciències, ens avisa. Es tracta de la dissonància cognitiva.
La dissonància cognitiva és aquesta frisança, aquesta ansietat que notem com a música de fons quan estem actuant de manera contrària al que sentim o al que creiem que hauríem de fer. Ja sigui per compromís o per principis, però la nostra cognició ens avisa que no estem d’acord amb els que estem fent…
Un exemple, els remordiments, encara que no sempre es veu de forma tan clara!! I no sempre són remordiments, altres vegades és únicament que volem una cosa diferent de la qual fem…
Un altre exemple: Vols deixar una feina. No t’agrada, sents que no et valoren, és un treball que va en contra dels teus principis, t’ocupa massa temps… però intentes convèncer-te que continua en aquesta feina és el millor que has de fer, que no és el moment d’arriscar-te, que més val dolent conegut…
En definitiva: penses d’una forma, però intentes enganyar-te i actues d’una altra!
Però, el més important: com es pot solucionar? Podem utilitzar diversos mètodes, depenent del moment, de les creences i de la nostra escala de valors en l’aspecte a tractar, de les conseqüències de les nostres actuacions. Per a això, primer hem de decidir quin serà el nostre comportament, la nostra conducta, els nostres actes, sospesant, evidentment, els pros i els contres de les nostres opcions. Una vegada hàgim decidit què farem, haurem de buscar tots els elements cognitius que se’ns ocorrin que donin suport a la conducta que hem triat, amb la finalitat que les creences que donin suport a l’elecció cobrin més valor.