Per a  poder fer-nos una idea de la gravetat del problema, segons l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), al voltant d’un 5% de la població adolescent femenina espanyola pateix un trastorn de conducta alimentària (TCA) -tot i que també afecta  homes- i un 11% més  està en risc de patir-ne. S’estén principalment entre adolescents, l’índex de suïcidi arriba a  cotes de fins al 25%, i moren gairebé el 4% dels afectats. Una identificació primerenca i la seva intervenció resulten crucials per a disminuir el risc de mort o cronificació.

Tant l’anorèxia com la bulímia són trastorns de tipus social derivats de la societat occidental i dels models d’estètica imposats. No obstant això, encara que molt lligats i, en la majoria d’ocasions una conseqüència de l’altra, es tracta de trastorns diferents. Les principals diferències són que en l’anorèxia existeix un rebuig a mantenir el pes igual o per sobre del valor mínim normal, obtenint-se una pèrdua de, almenys, el 15%, però  les persones amb bulímia són capaces de mantenir el pes igual o per sobre d’un nivell normal mínim.  D’altra banda, en l’anorèxia, la pèrdua de pes s’origina per l’evitació de la ingesta d’ “aliments que engreixen”, mentre que en la bulímia es dóna la presència de fartaneres permanents (ingesta d’aliments en un curt període de temps en quantitats superiors al que ingeriria una persona normal i pèrdua de control sobre la seva ingesta).

Les causes dels trastorns alimentaris es deuen a la interacció de diversos factors:

1.- Predisposants, que poden ser punts genètics (existència d’un membre familiar que ja l’hagi sofert), individuals (sobrepès, perfeccionisme, baixa autoestima, dependència…) o socioculturals (conflictes familiars o famílies desestructurades, prejudicis, sobreprotecció…)

2.- Precipitants, com l’adolescència, excessiu exercici físic, mals hàbits alimentaris, insatisfacció personal…

3.- Perpetuants, com continuar tenint una baixa valoració personal o d’imatge corporal, la pressió social o l’estrès.

En últim lloc, fer una breu anotació dels senyals podem observar:

– Menjar poc. A vegades es regira el menjar en el plat, però no s’ha menjat.

– Anar al bany després dels menjars.

– Mal humor i irritació.

– Utilitzar roba ampla.

– Aprimament extrem.

– Descens del rendiment escolar.

– Exercici físic en excés o anteposar l’exercici a altres activitats.

– Amenorrea (pèrdua de la menstruació).

– Mal alè (olor de vòmit).

– Poca tolerància al fred.

– Deterioració del cabell, ungles i esmalt dental.

– Ús de laxants.

– Les pàgines webs visitades (Pro-Meva i Pro-Ana).

Si noteu alguns d’aquests indicis, no dubteu a consultar a  un professional (metge, nutricionista, psiquiatre i psicòleg).