Molt s’ha parlat del fabulós partit que va disputar Nadal en el Open d’Austràlia, però encara més del que això va significar: convertir-se en “el millor”, en “l’únic” (en masculí), en “el Gran” … I encara s’ha parlat més de com va superar a Medvedev, de la forma en què ho va fer. Medvedev a penes li donava respir. En quaranta minuts, va guanyar el primer set amb un aclaparador 6-2, i, en quaranta minuts més, el segon set 5-3. En definitiva: no es va rendir en cap moment. I, aquí, és on resideix la seva gran fortalesa.
I aquí, on resideix la seva fortalesa, és on jo vull anar a parar. I no és que Nadal destaqui per la seva gran fortalesa mental, esperit de sacrifici, força de voluntat, compromís, tenacitat i bona disposició -que ho té- sinó perquè, això és una cosa que escasseja.
Ja us he parlat en algun post sobre la baixa resistència a la frustració, confosa sovint amb una baixa autoestima. I és que, per a aprendre a superar les dificultats i contratemps, és necessari aprendre a frustrés i seguir endavant, I per a aprendre a frustrar-se, és necessari deixar a un costat la sobreprotecció.
Actualment, existeix una gran tendència a la sobreprotecció confosa, també molt assíduament, amb l’aplicació de projectes i ideologies com l’educació responsable, habilitats emocionals, desenvolupament de la identificació i altres conceptes relacionats.
I és que, avui dia, resulta molt d’allò més freqüent “tirar la tovallola”, rendir-se, abandonar. Sembla que l’esperit de sacrifici cada vegada és menor i, la qual cosa és pitjor, cada vegada és menys transmès per mares i pares. En consulta cada vegada és més habitual expressions com “és que no saps com es posa si…”, “Sí home! Com ho castigaré amb…?”, “És que el professor li té mania…”, “Aquí te’l deixo perquè jo ja no puc més!” o “A veure si el teu ets capaç de fer alguna cosa perquè nosaltres ja ens hem donat per vençuts!”. Pares i mares que fomenten “tirar la tovallola” perquè és l’exemple que donen i, d’altra banda, la solució “fàcil” (i temporal!).
En definitiva, que, o per falta de temps o de paciència, o per feblesa, o per “no sentir-los” o perquè resulta més fàcil, la població infantil i adolescent tenen, en general, poc esperit de sacrifici i volen les coses fàcils quan, precisament, les coses estan qualsevol cosa menys fàcil.
Llegia en un article de Toni Nadal, oncle i entrenador de Rafa Nadal, unes frases que ell mateix li deia quan ho entrenava. Entre totes elles, a quin més sàvia, us deixo un parell: “Fer tot el que toca no ens garanteix l’èxit; no fer-lo, gairebé amb tota seguretat, ens garanteix el fracàs”. “Quan lluitem en una situació totalment adversa, gairebé sempre acabarem perdent; però hi haurà un dia en què aconseguirem donar-li la volta a la situació. I aquest dia justificarà tots els anteriors”
