T’has preguntat alguna vegada què és realment l’ansietat? Doncs ara et sorprendràs. L’ansietat és el teu “Àngel de la guarda”, és a dir, l’ansietat és bona. Gràcies a l’ansietat, els antílops poden sortir cames ajudeu-me quan veuen o noten la presència d’un depredador. Si no existís, no s’espantarien o no podrien reaccionar davant un perill i no sortirien corrent.
Et posaré un exemple. Imagina que vas caminant pel carrer al mateix temps que vas mantenint una conversa per WhatsApp – cosa que fem més sovint del que seria convenient -. De sobte, sents la forta botzinada d’un cotxe que està a punt d’atropellar-te. A la velocitat del raig, aixeques la vista del mòbil cap al lloc d’on prové aquest estrepitós so i t’apartes en direcció contrària per a evitar ser atropellat. El teu Sistema Nerviós Autònom i el teu Sistema Nerviós Motor, especialment, però a més el Nerviós Central, l’Endocrí, o l’Immune, s’activen ràpidament i et permet fugir. I què has sentit? Un augment de la taxa cardíaca i respiratòria, sudoració, tensió muscular… Tots els teus mecanismes de defensa s’han posat alerta per a poder escapar. Què has experimentat? Un esglai. Però, en realitat, has sentit ansietat i, gràcies a ella, en aquesta ocasió, has sortit il·lès. Passat el sobresalt, les taxes tornen a la normalitat i els sistemes tornen al seu estat de “repòs”.
En definitiva, què és l’ansietat? L’ansietat és, senzillament, un mecanisme de defensa, un mecanisme adaptatiu. L’ansietat et permet fugir del perill, lluitar, buscar seguretat o suport i evitar situacions adverses. És el sistema d’alarma del teu cos que, a més, funciona a una velocitat vertiginosa. Seria com un sistema de detecció, prevenció i extinció d’incendis.
Ara bé, què passa quan aixeques la vista i no identifiques d’on ve el soroll? O saps la seva procedència amb exactitud però no trobes cap a on fugir? Els mecanismes d’alerta continuen funcionant i esdevé l’ansietat com a patologia, atacs d’ansietat o, en cas de ser continuada i sense que trobem una sortida, és a dir, en cas d’un estat d’activació continu, un Trastorn d’ansietat.
Al llarg de la vida, són moltes les situacions que ens poden generar ansietat, però dependrà de com les afrontem, i sobretot, de com les interpretem, per a superar-les de manera satisfactòria. Si una situació ens genera por o inseguretat, o creiem amenaçats els nostres interessos, bé sigui perquè no ens veiem capaços d’afrontar-la, o perquè no creiem en les nostres capacitats, o per manca de mitjans, o per experiències passades fallides, o per… pot provocar ansietat.
Els principals factors de l’ansietat, a part dels merament biològics, genètics o hereditaris, que no són factors activadors sinó factors que predisposen o poden fer-nos més vulnerables, serien totes aquelles situacions o fets capaços de fer saltar el nostre sistema d’alarma. Poden haver-hi tants com individus perquè el que a tu et pot resultar molt estressant, a un altre individu li pot resultar agradable o, fins i tot, relaxant. Així i tot, existeixen situacions que són “universalment” estressants i, en conseqüència, poden provocar ansietat.
I ara apareix un nou concepte: l’estrès, un altre gran enemic i, gairebé, gairebé, inseparable de la teva ansietat. Tant que a vegades arriben a confondre’s. Però de l’estrès… ja en parlarem un altre dia.
