La nomofobia, el nombre de la cual proviene de “No mobile phone phobia”, es el miedo irracional a no tener el móvil o estar “desconectado”. Quién sufre de nomofobia siempre encuentra pretextos para justificar la necesidad de tenerlo cerca: los hijos, el trabajo, espero un llamamiento o notificación importantísima…
Actualment, la nomofòbia es vincula a totes les franges d’edats, encara que els joves són els més afectats. S’ha treballat amb nens menors de 3 anys presumint un Trastorn de l’espectre autista i el que existia era una addicció al mòbil. Des de ben petits els pares lliuren els seus mòbils a nens fins i tot menors de 2 anys perquè es distreguin. Quantes vegades veiem nens en els seus cotxets amb un mòbil a la mà perquè els pares puguin “estar tranquils”! A més, d’altra banda, la majoria d’ells deixen de supervisar o controlar l’activitat, pàgines que visites, xats, jocs… dels seus fills a partir dels 12 anys, si no abans. Ni tan sols segueixen als seus fills en les xarxes socials.
Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 66 per cent dels nens (1.713.905) que tenen entre 10 i 15 anys tenen un telèfon mòbil –disposant d’un terminal més del 90% en la franja de 14-15 anys. I no ens enganyem, els culpables que existeixin aquest tipus d’addicció, són novament els pares.
Els principals símptomes de l’addicció al mòbil són:
1.- Augment de la factura del telèfon, encara que amb les tarifes planes aquest símptoma queda obsolet i, en la majoria dels casos, tampoc es pot controlar.
2.- Mai es deixa el telèfon, encara que s’estigui en grup, amb amics o família. Ni tan sols per a anar al lavabo!
3.- Incapacitat de concentrar-se en les converses per estar pendent del mòbil (sempre es troba una excusa) i se sent una necessitat imperiosa de contestar/llegir els missatges o WhatsApp’s rebuts.
4.- Cada vegada es produeix un major aïllament. La comunicació es converteix en virtual i s’interactuen amb els amics/grups no presents en lloc dels quals estan reunits. És habitual veure grups d’amics asseguts al voltant d’una taula (abans del COVID!!) i tots mirant la pantalla del seu mòbil en lloc d’interactuar entre ells.
6.- Realitzar petites sortides sense el mòbil
5.- Ansietat i irascibilitat quan no hi ha cobertura o s’acaba la bateria. En la majoria d’ocasions, fins i tot es porta un carregador o bateria per a poder recarregar-lo.
6.- Privar-se d’hores de son en pro d’estar connectat. Anar-se a dormir mirant el mòbil.
Les possibles solucions que es poden aplicar són:
1.- Apagar o posar el mòbil en estat avió durant les reunions, menjars, sopars… i a la nit, i deixar-lo en una altra habitació durant el dia
2.- Silenciar WhtasApp i algunes notificacions o alguns grups
3.- Reduir a un nombre determinat d’hores l’ús del mòbil i monitorar l’ús que es fa. Establir i limitar els horaris disminuint progressivament el seu ús.
4.- Eliminar Apps innecessàries
5.- Buscar entreteniments, distraccions, entreteniments… alternatius
7.- Buscar ajuda d’un professional
