Segrest amigdalar o «Amygdala Hijack», és el terme amb el qual el psicòleg estatunidenc, Daniel Goleman, va anomenar a les explosions emocionals que arriben a ennuvolar el nostre raciocini, i que són degudes al fet que l’amígdala pren el control del nostre cervell. En aquests moments, fem o diem coses de les quals, després, és molt possible que ens penedim. És com si un sentiment dirigís les nostres actuacions. És a dir, és el procés pel qual «perdem els papers».
Imagino que molts de vosaltres us estareu preguntant què és l’amígdala. En primer lloc, aclarir que es tracta de l’amígdala cerebral, no les amígdales situades al fons de la cavitat lingual que, quan s’infecten, donen lloc a la coneguda amigdalitis o «angines». L’amígdala cerebral és un dels centres emocionals del nostre cervell. Una estructura en forma d’ametlla (el seu nom ve d’ametlla en grec) situada a prop de l’hipocamp en la part frontal del lòbul temporal. L’amígdala és essencial per poder sentir certes emocions com la por, l’ira, la ràbia, els impulsos… i forma part del sistema límbic (tàlem, hipotàlem, amígdala cerebral i hipocamp) que és l’encarregat de controlar les nostres emocions. Per exemple, una persona que tingués l’amígdala danyada seria incapaç de percebre les situacions de perill.
Però, com actuar quan es produeix un segrest amigdalar? És fàcil dir allò de què «no ens hem de deixar endur pel pànic», però el que no sembla tan fàcil és posar-ho en pràctica… Us donaré un petit truc per intentar no «perdre els papers». No és senzill, però us asseguro que funciona.
1.- Heu de tenir pensat (no es pot fer en el moment en què ens enfadem, som incapaços) una cosa que us agradi, que sigui real i que hagi de passar de veritat, en un període no màxim a quinze dies. No cal que sigui una gran cosa, pot ser una pel·lícula, la teva sèrie preferida, un bon àpat, una sortida amb amics o amb la parella, un dia de festa… El cas és que ha de ser alguna cosa que ens agradi i estigui per venir.
2.- Quan comença el «segrest», perquè ens adonem, mai ve de cop encara que sigui ràpid, hem de fer servir el nostre as a la màniga i pensar (encara que en aquell moment et costi molt perquè el cos et demana guerra!) en allò que esdevindrà en els dies vinents.
3.- Notareu, perquè es nota, que l’amígdala perd una mica de força en el seu segrest, tot i que encara esteu en plena lluita amb ella. Heu de continuar fixant-vos en el fet bo que passarà.
4.- Pensar: «No val la pena!»
Proveu primer amb alguna cosa que no us afecti gaire com que algú es coli a la cua del súper o… i veureu la sensació que es té. És alguna cosa així com quan un dia estàs molt angoixat a la feina i de cop penses «Bé, és divendres!!!» Continues tenint la mateixa feina, però es veu diferent perquè és divendres! (suposant, és clar, que dissabte no treballeu…)
Com més practiqueu, més fàcil us serà!! Ànim i a aprendre a fer de mediadors entre els vostres sentiments i la vostra amígdala.
