Si somio que em cauen les dents vol dir, possiblement, que m’han caigut, o que tinc por que em caiguin, o que haig d’anar al dentista, o que algun conegut m’ha explicat que ha d’anar al dentista… Ni més, ni menys. I si mor algú proper a nosaltres, ens posem malalts o perdem la feina, puc assegurar que no es deu al somni ni el somni ens ho ha augurat. Seria, senzillament, una casualitat. Ara bé, tot aquell que és supersticiós, estarà tan atent a què algun d’aquests fets succeeixi que fins i tot la grip del veí del cinquè segona del bloc de la cantonada, ho relacionarà amb el seu somni per tal que es compleixi el fatídic presagi.
Els somnis, i el fet de dormir en si mateix, tenen les seves funcions i no són, precisament, premonitòries, però són moltes i molt importants. Aquestes funcions són, principalment, la de fixar la memòria i obviar el que és innecessari, processar nova informació i aprenentatges, reorganitzar dades, buscar solucions a tot allò que ens preocupa, cercar idees, enfrontar-nos a les pors i disminuir l’estrès, crear noves connexions neuronals, ajudar a la reparació del cervell, reparar neurones, enfortir el sistema immunològic, actuar en el sistema endocrí – per exemple, en el cas de nens en edat de creixement segregar l’hormona del creixement – …
Quan dormim, el nostre cervell, lluny de romandre passiu, està molt actiu i, en alguns moments, fins i tot més actiu que en estat de vigília. El nostre cervell continua treballant tota la nit però, en el moment de dormir, inhibeix la majoria dels nostres músculs per evitar patir algun tipus de lesions quan somiem i, d’altra banda, augmenta els llindars sensorials (oïda, tacte…) per poder apartar-nos del que ens envolta i que l’ambient no ens pertorbi. Durant aquests períodes es donen dues grans etapes, la NREM (de les sigles en anglès Non-rapid eye movement sleep) i la REM (Rapid eye movement sleep) que és la fase en què es produeixen els somnis. Aquestes fases es repeteixen durant tota la nit, alternant-se en cicles que duren uns noranta minuts. Somiem tota i totes les nits però, el més habitual, és que no ho recordem. Recordem els somnis quan ens despertem en la fase REM i és llavors quan diem “avui he somiat…” i com, normalment, això succeeix quan sona el despertador, ens sembla que allò que estem recordant és el que hem estat somiant durant tota la nit.
Passem ara a fer quatre pinzellades d’algunes de les funcions que més m’agraden: solucionar problemes, enfrontar-nos a les pors i disminuir l’estrès!
Què succeeix quan tenim una gran preocupació? O rere alguna desgràcia? O quan estem pendents d’una decisió important? Que somiem “molt” i sempre relacionat amb allò que “ens fa perdre la son”! I és que, realment, així és… Somiem sobre el que ens preocupa, però com allò “fa perdre la son” i no descansem, ens despertem sovint i, si ho fem en la fase REM, ho recordem i ens adonarem que estem somiant sobre allò que ens angoixa. “Tota la nit somiant amb…!”
Però tots aquests somnis o malsons, no són perquè sí. Realment, el que hem estat fent durant tota la nit és enfrontar-nos a les nostres pors i inseguretats intentant buscar una sortida, una solució. Quants cops anem a dormir amb una preocupació i al matí, en llevar-nos, ja no ens sembla tan terrible? O, encara millor. Quants cops hem trobat la solució a un problema mentre dormíem i en llevar-nos ho hem vist clar? El motiu no és altre que aquestes solucions o enfrontaments els hem fet mentre estàvem dormint. Com aquell que no vol la cosa, mentre dormíem, tot i no haver endevinat el futur, hem estat treballant de valent!
