Les rebequeries són els quadres de plors, crits o moviments incontrolats que els nens utilitzen per expressar la seva ràbia, disgust o disconformitat. Són formes d’expressió immadures degudes a la incapacitat del nen d’expressar correctament les seves necessitats o inquietuds, a la baixa tolerància a la frustració o a la dificultat per controlar les emocions. També es considera una rabiola la contenció de la respiració en lloc del plor. En aquestes situacions, el nen realitza una forta inspiració, retenint l’aire durant una estona i, fins i tot, pot arribar a caure.
Apareixen entre el primer i quart any de vida considerant-se normals si es presenten de forma ocasional i la seva durada no supera el quart d’hora. Amb les enrabiades, el nen intenta cridar l’atenció per tal de satisfer els seus desitjos, i s’afavoreixen si els pares cedeixen a les seves peticions, ja que el nen veurà complerts els seus objectius.
És convenient consultar amb el metge si es produeixen un o més cops al dia, s’allarguen més de quinze minuts o es realitzen conductes autolesives.
Són dos els aspectes que més preocupen als pares: com actuar i com eliminar-les. Avui parlarem de l’extinció i el reforç positiu: les més senzilles d’aplicar i les més efectives. Ara bé, no confongueu senzill amb fàcil. El treball amb els nens mai és fàcil, i tractar d’eliminar les seves molestes enrabiades, menys!
L’extinció és la tècnica més indicada per eliminar qualsevol tipus de conducta per excés, i consisteix a fer cas omís davant les rabioles del nen, especialment si aquestes es produeixen per cridar l’atenció o per exigir alguna cosa. Necessitarem tenir grans dosis de paciència perquè, els primers dies, aniran en augment. Hem de tenir en compte que, fins a aquest moment, ha estat l’eina que el nen ha utilitzat per aconseguir el que volia i encara no ha adquirit nous recursos, per la qual cosa intentarà una vegada i una altra la seva tàctica. És molt important també que no cedim (excepte en els casos en els quals pugui existir risc de lesions) i continuem fent oïdes sordes als seus crits, si no solament estarem ensenyant-li que, tard o d’hora, el seu mètode funcionarà. Un sol “lapsus” pot destruir l’esforç i el treball de diversos dies.
El reforç positiu està indicat per incrementar les conductes de baixa freqüència. En el nostre cas, volem reforçar positivament els moments i situacions en les quals el nen utilitza bons recursos per aconseguir el que vol. Cada cop que el nen formula una petició, exposa un punt de vista diferent o manifesta un descontentament de forma correcta, hem de felicitar-ho i, si pot ser, concedir-li-ho. En el reforç positiu és importantíssim no obviar al nen quan està realitzant l’acció i no posposar les felicitacions, que han de ser immediates. Així mateix, i davant del nen, explicarem al màxim nombre de persones possibles la seva bona actuació: als germans, al pare, avis…, i fins i tot al seu mestre/a si teniu oportunitat. També resulta molt eficaç després d’una rebequeria si el nen deixa de plorar i demana el que desitja amb bones paraules, sense exigències ni crits. D’aquesta forma comprovarà i aprendrà que si canvia de mètode i ho demana bé, no només té més possibilitats d’aconseguir-ho, que torna a tenir l’atenció dels seus pares i, a més, se’l felicita.
No defalliu ni tireu la tovallola. L’educació dels nens no és una vacuna, requereix paciència i tenacitat, però ja veureu que si apliqueu aquestes tècniques, les enrabiades disminuiran al cap d’un temps.
