Ja sabem que la comprensió i maduresa, la interacció amb els iguals, ambient i cultura, escolaritat i pràctiques d’educació són factors ambientals que influeixen en el desenvolupament moral. Però analitzem aquests punts separadament:
1. Interacció amb els iguals:
Basant-nos en els estudis de Piaget, entre molts d’altres, que els adolescents es relacionin entre ells fa que augmenti la comprensió, la maduració i el raonament moral. Explorar cognitivament, és a dir des de les aptituds intel·lectuals, a partir de jocs, role-playing i jocs figuratius, discussions de classe sobre dilemes socials… estimula la comprensió moral.
2. Pràctiques d’educació:
D’altra banda, el tipus d’interacció entre pares i fills, i la forma com afronten els dilemes morals, resulta determinants en la comprensió moral dels seus fills. Aquells nens i nenes que han crescut en un ambient cooperatiu, amb suport, sensible, comprensió, alegre, distès… solen aconseguir millor comprensió moral que els que han viscut en entorns amenaçadors, amb pares que recriminen o amenacen contínuament.
3. Escolaritat:
El raonament moral augmenta al final de l’adolescència i l’inici de l’adultesa però, únicament, si es continua amb l’escolarització, ja que s’ha comprovat que a major grau d’escolaritat augmenta la maduresa moral, mentre que en els adolescents sense estudis o que els van abandonar, es va veure disminuïda. Això pot ser degut al fet que la universitat amplia les seves relacions més enllà de les relacions familiars i brinden noves oportunitats i interaccions, així com l’entrada en nous grups polítics i culturals.
4. Cultura:
Segons les recerques, els subjectes de cultures urbanes amb majors avanços tecnològics, progressen més ràpidament a través de les seves etapes que aquells que es mouen en societats no industrialitzades.
Aquestes diferències en el desenvolupament moral podrien ser degudes, en gran part, a la implicació del nen en les institucions públiques, de manera que aquelles cultures en les quals els joves participen més activament o en edats més primerenques, tindran un raonament moral més avançat.
Una altra interpretació en les diferències culturals podria ser que les etapes dins el que es considera “civilitzacions avançades” no fossin aplicables a totes les cultures per igual, i això voldria dir que una part de la teoria que defensa que la capacitat de raonament moral es produeix en estadis ascendents, irreversibles, universals i iguals a tots els subjectes i cultures, no seria del tot certa.
