Adicciones y déficit de control de impulsos

Impulsividad y adicción son conceptos íntimamente ligados. Entendemos la impulsividad como un patrón conductual en que se obedecen los impulsos, con el resultado de actos repentinos no planificados, inesperados, realizados sin reflexión y sin tener en cuenta las posibles consecuencias, y se trataría del acto contrario a la reflexión. Así impulsividad/reflexividad sería  la menor o mayor tendencia a inhibir respuestas iniciales. Por otro lado, en la impulsividad encontramos siempre tres componentes: carencia de planificación de la conducta, desinhibición comportamental y busca de emociones.

La psicopatología relaciona la impulsividad con una amplia gama de trastornos: de la alimentación, del espectro esquizofreniforme, varios trastornos de la personalidad, TDAH y los específicamente denominados trastornos del control de impulsos dentro de los cuales se encuentran los Trastornos por Abuso de Sustancias.      

Aun así, la administración repetida de drogas modifica el sustrato neurológico responsable de las conductas, lo cual podría reforzar la impulsividad o desarrollarla en alguien que no la mostró con anterioridad. A su vez, el aumento de la impulsividad producido por las drogas en el sistema ejecutivo cerebral incrementa la posibilidad que determinados estímulos desencadenen respuestas automáticas e irreflexivas y hagan más probable el retorno al consumo.

Se podría considerar que la impulsividad es un rasgo de personalidad, una característica, pero es a partir de la educación y del aprendizaje que podemos  aprender a controlarla. La impulsividad favorece la experimentación con sustancias, pero no es el único factor. También contribuye la adicción la falta de autodirección, la carencia de valores,  de hitos y de expectativas, la desorientación,  no tener una adecuada autoimagen o tener una baja autoestima. A pesar de que varios estudios apuntan que hay un componente genético en la predisposición a las adicciones, hay un acuerdo en que el 50% se explicaría a partir de estos factores hereditarios, pero el otro 50% se explicaría a partir de los elementos ambientales y de aprendizaje. Dicho esto, parece lógico pensar que la adolescencia es el periodo clave para consolidar, o no…, todos estos aspectos que acabamos de enumerar, y el paso del control paterno a la independencia es un proceso durante el cual se produce la máxima vulnerabilidad.

Por otro lado, también especialmente importante en el campo de la adolescencia, es la notoria relación de la impulsividad con la busca de sensaciones, lo cual tiene un valor explicativo excepcional, dado que los adolescentes son grandes buscadores de nuevas sensaciones y de refuerzos inmediatos. Por lo tanto, existe un patrón en la adicción comportamental donde juega un relevante papel la impulsividad.

Sin embargo, cualquier persona que atraviese un momento vital caracterizado por la desorientación, la pérdida de valores o una fuerte pérdida de recursos, es vulnerable al uso de sustancias y susceptible de desarrollar una adicción. Y esto es así porque, en un principio, podría parecer que el consumo de drogas se produce por la busca de placer y, de hecho, así sería en los primeros momentos pero, con el decurso del tiempo, la mayor parte de los sujetos adictos no sienten placer al repetir la conducta, sino una liberación de tensión o una reducción del malestar.

Imagen:

Impulsivitat i addicció són conceptes íntimament lligats. Entenem la impulsivitat com un patró conductual en què s’obeeixen els impulsos, amb el resultat d’actes sobtats no planificats, inesperats, realitzats sense reflexió i sense tenir en compte les possibles conseqüències, i es tractaria de l’acte contrari a la reflexió. Així impulsivitat/reflexivitat seria  la menor o major tendència a inhibir respostes inicials. D’altra banda, en la impulsivitat trobem sempre tres components: manca de planificació de la conducta, desinhibició comportamental i cerca d’emocions.

La psicopatologia relaciona la impulsivitat amb una àmplia gamma de trastorns: de l’alimentació, de l’espectre esquizofreniforme, diversos trastorns de la personalitat, TDAH i els específicament denominats trastorns del control dels impulsos dins dels quals es troben  els Trastorns per Abús de Substàncies.

Tanmateix, l’administració repetida de drogues modifica el substrat neurològic responsable de les conductes, la qual cosa podria  reforçar la impulsivitat o desenvolupar-la en algú que no la va mostrar amb anterioritat. Al seu torn, l’augment  de la impulsivitat produït per les drogues en el sistema executiu cerebral incrementa la possibilitat que determinats estímuls desencadenin respostes automàtiques i irreflexives i facin més probable el retorn al consum.

Es podria considerar que la impulsivitat és un tret de personalitat, una característica, però és a partir de l’educació i de  l’aprenentatge que podem  aprendre a controlar-la. La impulsivitat afavoreix l’experimentació amb substàncies, però no és l’únic factor. També contribueix l’addicció la falta d’autodirecció, la manca de valors,  de fites i d’expectatives, la  desorientació, no tenir una adequada autoimatge o tenir una baixa autoestima. Tot i que diversos estudis apunten que hi ha un component genètic en la predisposició a les addiccions, hi ha un acord en què el 50% s’explicaria a partir d’aquests factors hereditaris, però l’altre 50% s’explicaria a partir dels elements ambientals i d’aprenentatge. Dit això, sembla lògic pensar que l’adolescència és el període clau per a consolidar, o no…,  tots aquests aspectes que acabem d’enumerar, i el pas del control patern a la independència és un procés durant el qual es produeix la màxima vulnerabilitat.

D’altra banda, també especialment important en el camp de l’adolescència, és la notòria relació de la impulsivitat amb la cerca de sensacions, la qual cosa té un valor explicatiu excepcional, donat que els adolescents són grans cercadors de noves sensacions i de reforços immediats. Per tant existeix un patró en l’addicció comportamental on juga un rellevant paper la impulsivitat.

No obstant això, qualsevol persona que travessi un moment vital caracteritzat per la desorientació, la pèrdua de valors o una forta pèrdua de recursos, és vulnerable a l’ús de substàncies i susceptible de desenvolupar una addicció. I això és així perquè, en un principi, podria semblar que el consum de drogues es produeix per la cerca de plaer i, de fet, així seria en els primers moments però, amb el decurs del temps, la major part dels subjectes addictes no senten plaer en repetir la conducta, sinó un alliberament de tensió o una reducció del malestar.

Imatge: