Autoimagen, autoestima y seguridad

Estos son tres conceptos que últimamente están en boca de todo el mundo y que se encuentran muy ligados, pero que son bastante diferentes.

En primer lugar, el término autoimagen o autoconcepto hace referencia a la descripción que nos hacemos de nosotros mismos partiendo de una serie de reflexiones que nos remiten a nuestras calidades, capacidades, virtudes, defectos, personalidad, forma de vida… Tiene un valor descriptivo que consiste en el conjunto de opiniones que tenemos sobre nosotros mismos, independiente de qué estas sean falsas o no, y que se conforma a partir de nuestras vivencias y experiencias.

Por otro lado, la autoestima se trata de un concepto que tiene un significado valorativo y se relaciona, no con lo que pensamos sobre nosotros, sino al conjunto de opiniones que conforman la autoimagen. Tiene un valor emocional que consiste en la opinión que tenemos de las características que conforman el autoconcepto. La autoestima se creará a partir de las diferencias y/o similitudes entre que se denomina el “yo real” y lo “yo ideal”. Es decir, cuanto más cerca esté el autoconcepto del que para nosotros sería un individuo ideal, más aumentará nuestra autoestima.

Así pues, vemos que mientras que el primero es cognitivo, el segundo es valorativo. La autoimagen está relacionada con un tipo de memoria declarativa o explícita, recuerdos que pueden ser evocados de forma consciente y nos lleva información de nuestras propias experiencias, mientras que la autoestima está relacionada con la memoria implícita, que no hace alusión a recuerdos como tales, sino a conocimientos que nos permiten realizar, de manera inconsciente, una determinada tarea, ¡como ir en bicicleta!  Además, el autoconcepto es mucho más fácil de cambiar que la autoestima, porque la autoestima no obedece a un pensamiento lógico y racional.

Ahora bien, ¿qué pasa con la inseguridad? En este caso, y contrariamente a lo que nos podemos imaginar, no es directamente proporcional al autoconcepto o a la autoestima porque, en este caso, le tenemos que sacar “el auto”. Es decir, nos sentimos seguros cuando sabemos que el resto del grupo nos acepta, independientemente de la imagen o del aprecio en que nos tengamos. Y cuando digo “acepta”, no me estoy refiriendo a compartir nuestros puntos de vista, gustos o aficiones, sino que nos estiman tal como somos. Será entonces cuando nos sentiremos seguros.

El individuo inseguro pensará que debería tener las mismas inclinaciones, distracciones o intereses que sus compañeros, haciendo esfuerzos para intentar disimular aquello que es y dar la imagen de lo que no es pero que piensa que gustará, haciendo cambios camaleónicos dependiendo del ambiente en el cual se mueva. Un poco estresante, ¿no?  El individuo seguro se rodeará de aquellos que le gustan y que sabe que gusta, independientemente de cómo piensan o de lo que piensen de él, porque se sabe parte de aquel grupo. Tampoco estará pendiente de aquellos a quien no les gusta, ni intentará hacer cambios en su persona a fin de gustarles.

¿Qué sería perfecto? Estimar nuestra imagen, sin dejar de intentar ser mejores y superarnos día a día en aquello que nosotros consideramos, y rodearnos de todos aquellos que nos estiman por el que somos. El resto… ¡son el resto!

Imagen: https://www.fert.es/fertinforma/wp-content/uploads/2017/03/autoestima.jpg

Aquests són tres conceptes que darrerament estan en boca de tothom i que es troben molt lligats, però que són força diferents.

En primer lloc, el terme autoimatge o autoconcepte fa referència a la descripció que ens fem de nosaltres mateixos partint d’una sèrie de reflexions que ens remeten a les nostres qualitats, capacitats, virtuts, defectes, personalitat, forma de vida… Té un valor descriptiu  que consisteix en el conjunt d’opinions que tenim sobre nosaltres mateixos, independent de què aquestes siguin falses o no, i que es conforma a partir de les nostres vivències i experiències.

D’altra banda, l’autoestima es tracta d’un concepte que té un significat valoratiu i es relaciona, no amb el que pensem sobre nosaltres, sinó al conjunt d’opinions que conformen l’autoimatge. Té un valor emocional que consisteix en l’opinió que tenim de les característiques que conformen l’autoconcepte. L’autoestima es crearà a partir de les diferències i/o similituds entre que s’anomena el “jo real” i el “jo ideal”. És a dir, com més a prop estigui l’autoconcepte del que per a nosaltres seria un individu ideal, més augmentarà la nostra autoestima.

Així doncs, veiem que mentre que el primer és cognitiu, el segon és valoratiu. L’autoimatge està relacionada amb un tipus de memòria declarativa o explícita, records que poden ser evocats de forma conscient i ens porta informació de les nostres pròpies experiències, mentre que l’autoestima està relacionada amb la memòria implícita, que no fa al·lusió a records com a tals, sinó a coneixements que ens permeten realitzar, de manera inconscient, una determinada tasca, com anar en bicicleta!  A més, l’autoconcepte és molt més fàcil de canviar que l’autoestima, perquè l’autoestima no obeeix a un pensament lògic i racional.

Ara bé, què passa amb la inseguretat? En aquest cas, i contràriament al que ens podem imaginar, no és directament proporcional a l’autoconcepte o a l’autoestima perquè, en aquest cas, li hem de treure “l’auto”. És a dir, ens sentim segurs quan sabem que la resta del grup ens accepta, independentment de la imatge o de l’estima en què ens tinguem. I quan dic “accepta” no m’estic referint a compartir els nostres punts de vista, gustos o aficions, sinó que ens estimen tal com som. Serà llavors quan ens sentirem segurs.

L’individu insegur pensarà que ha de tenir les mateixes inclinacions, distraccions o interessos que els seus companys, fent esforços per intentar dissimular allò que és i donar la imatge del que no és però que pensa que agradarà, fent canvis camaleònics depenent de l’ambient en el qual es mogui. Una mica estressant, no?  L’individu segur s’envoltarà d’aquells que li agraden i que sap que agrada, independentment de com pensen o del que pensin d’ell, perquè se sap part d’aquell grup. Tampoc estarà pendent d’aquells a qui no els agrada, ni intentarà fer canvis en la seva persona per fi agradar-los.

Què seria perfecte? Estimar la nostra imatge, sense deixar d’intentar ser millors i superar-nos dia a dia en allò que nosaltres considerem, i envoltar-nos de tots aquells que ens estimen pel que som. La resta… són la resta!